Quan la Màquina de les Meravelles va picar el timbre ens vam quedar bastant sorpresos. DING-DONG! Vam obrir la porta i era allà, esperant-se al replà abrigada amb un jersei de punt i una bufanda de ratlles. HOLA! Vam fer-la passar i durant molt temps vam pensar que només servia pel que tothom pensa que serveixen aquestes màquines: per cosir. Així doncs, ens passàvem el dia posant cremalleres i escurçant vores. Era entretingut, però no servia per gaire res, perquè mentrestant la terra es seguia ensopint i tornant gris. Fins que un dia, per casualitat, vam deixar que la Màquina fes anar l’agulla cap on ella volgués i… sorpresa! Va cosir un peix amb cames preciós. Al veure’l vam saber que aquell nino seria la nostra petita moixaina al planeta i que la Màquina formaria part del nostre equip. Des de llavors ella s’ocupa de convertir la roba vella en peixos. Funciona gairebé sola, cus amb l’energia de les nostres il·lusions.
Cuando la Máquina de las Maravillas llamó al timbre nos quedamos bastante sorprendidos. ¡DING-DONG! Abrimos la puerta i estaba allí, esperando en el rellano abrigada con un jersey de punto y una bufanda de rayas. ¡HOLA! La hicimos pasar y durante mucho tiempo pensamos que solo servía para lo que todo el mundo cree que sirven estas máquinas: para coser. Así pues, nos pasábamos el día poniendo cremalleras y haciendo dobladillos. Era entretenido, por no servía para mucho, porque mientras la tierra se seguía marchitando y volviendo gris. Hasta que un día, por casualidad, dejamos que la Máquina hiciera ir la aguja por donde ella quisiera y… ¡sorpresa! Cosió un pez con patas precioso. Al verlo supimos que aquel muñeco sería nuestra pequeña caricia al planeta y que la Máquina formaría parte de nuestro equipo. Desde entonces ella se ocupa de convertir la ropa vieja en peces. Funciona casi sola, cose con la energía de nuestras ilusiones.
5 comentaris:
Je je, Fantastica la foto dels dos "artistes", suposo que heu guardat els pantalons roses i blaus que porteu, per fer-ne un peixet.
I tant! Però serà un peixet molt petitó.
Que la màqina de les meravelles no se´m enfadi...però malgrat sigui el seu post he de comentar les fotos on va començar tot. Tan petits i tantes idees....Esteu més que moníssims.
Ei, Vabau´s. m´acabo d´enterar de l´existència d´aquesta meravella de bloc.
Amb el vostre permís el linkaré al meu per que els tarats del córrer puguin tenir accés als peixos, i a veure si aviat tenim el peix ultrafondista.
enhorabona.
Merci Jaume!
Nosaltres també et posarem un link. El peix ultrafondista haurà d'esperar una mica, però potser alguna caminada sí que la podrà fer.
Publica un comentari a l'entrada