20.9.13

Darrere de la campanya "es busca girafa" / Detrás de la campaña "se busca girafa"






La campanya de recerca i captura de la girafa camacurta que aquest estiu vam organitzar per tot Catalunya i part de l'estranger ens va donar moltes alegries. Quan la preparàvem no estàvem del tot segurs de si seríem capaços d'escampar girafes per tot arreu i -el més important- tampoc sabíem ben bé com reaccionaria la gent quan les trobés. La veritat és que va ser tot un èxit! Cada vegada que rebíem la fotografia d'una girafa trobada ens queia la llàgrima.
Força gent ens ha demanat com ho vam fer per muntar el petit dispositiu de difusió de la campanya, per això avui ens fa il·lusió mostrar-vos-ho. Ens vam posar a imprimir cartells, a troquelar-hi la girafa i a tamponar les girafes soltes que volíem que la gent trobés. Després ens vam dedicar a anar per tants llocs com vam poder amb la cinta adhesiva a la butxaca. Paret que vèiem, paret que folràvem amb un cartell. Raconet mono que trobàvem, raconet que decoràvem amb una girafa. La resta ja va ser cosa de les persones que en veure'ls van animar-se a participar. Així de fàcil. Així d'entranyable.

La campaña de búsqueda y captura de la jirafa paticorta que este verano organizamos por toda Cataluña y parte del extranjero nos dio muchas alegrías. Cuando la preparábamos no estábamos del todo seguros de si seríamos capaces de colocar jirafas por todas partes y -lo más importante-tampoco sabíamos cómo reaccionaría la gente cuando las encontrase. ¡La verdad es que fue todo un éxito! Cada vez que recibíamos la fotografía de una jirafa encontrada nos caía la lágrima. 
Bastante gente nos ha pedido como lo hicimos para montar el pequeño dispositivo de difusión de la campaña, por eso hoy nos hace ilusión enseñároslo. Nos pusimos a imprimir carteles, a troquelarles  la jirafa y tamponar las jirafas sueltas que queríamos que la gente encontrara. Después nos dedicamos a ir por tantos sitios como pudimos con la cinta adhesiva en el bolsillo. Pared que veíamos, pared que forrábamos con un cartel. Rinconcito mono que encontrábamos, rinconcito que decorábamos con una jirafa. El resto ya fue cosa de las personas que al verlos se animaron a participar. Así de fácil. Así de entrañable.

5.9.13

El conill violinista / El conejo violinista

Els conills són animals sorprenents. Contràriament al que solem pensar, fan moltes més coses a més de menjar pastanagues, saltar pels camps i visitar sovint al dentista perquè els hi esmoli les dents. Hi ha conills -com el que veieu aquí- que somien amb ser violinistes i només cal que algú els hi doni quatre classes perquè es converteixen en uns músics de primera. Per demostrar aquesta teoria només cal que us quedeu amb la cara del conill de les imatges i si algun dia teniu la sort de conèixer-lo demaneu-li que us toqui quatre melodies. Al·lucinareu. El seu propietàri i mestre, en Toni, és un nen que toca molt bé el violí i a l'hora d'escriure el seu conte personalitzat vam pensar que l'argument hauria de girar entorn a la música. La Glòria i l'Ainona van ser les nostres "compinxes" i ens van xivar tot el que necessitàvem saber perquè el conte fos totalment fet a mida. El conill el vam cosir a partir d'una samarreta de ratlles que ens va inspirar les línies d'un pentagrama. Va quedar flonjo i molt gustós. Es nota, oi?
Los conejos son animales asombrosos. Contrariamente a lo que solemos pensar, hacen muchas más cosas además de comer zanahorias, saltar por los campos y visitar a menudo al dentista para que les afile los dientes. Hay conejos -como el que veis aquí- que sueñan con ser violinistas y solo hace falta que alguien les dé cuatro clases para que se conviertan en unos músicos de primera. Para comprobar esta teoría solo tenéis que quedaros con la cara del conejo de las imágenes y si algún día tenéis la suerte de conocerlo le pedís que os toque cuatro melodías. Alucinaréis. Su propietario y maestro, Toni, es un niño que toca muy bien el violín ya la hora de escribir su cuento personalizado pensamos que el argumento debería girar en torno a la música. Gloria y Ainona fueron nuestras "compinches" y nos chivaron todo lo que necesitábamos saber para que el cuento fuera totalmente hecho a medida. El conejo lo cosimos a partir de una camiseta de rayas que nos inspiró las líneas de un pentagrama. Quedó blando y muy gustoso. Se nota, ¿verdad?