Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peixos / Peces. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peixos / Peces. Mostrar tots els missatges

10.6.11

Peix volador / Pez volador

Perquè un peix voli només fan falta dues ales. No cal un motor ni benzina ni invents rars. El peix ha de desitjar-les amb totes les seves forces i el dia menys pensat "pluf!" li creixen a l'esquena com si fossin dos bolets. Llavors, la vida vista des de dalt té un color molt més bonic.
Para que un pez vuele solo hacen falta dos alas. No es necesario un motor ni gasolina ni inventos raros. El pez debe desearlas todas sus fuerzas y el día menos pensado "plof!" le crecen en la espalda como si fuesen dos setas. Entonces, la vida vista desde arriba tiene un color mucho más bonito.

11.11.09

Pesci italiani



Potser recordareu que fa temps un grupet de peixos amb cames van marxar cap a Chiavari, Gènova, molt contents. Els hi vam fer un bon plat de pasta, els hi vam donar un mapa i algunes nocions d’italià i vam enviar-los cap allà creuant els dits perquè no es perdessin. Doncs bé, després de donar moltes i moltes voltes hi van arribar i ara n’hem tingut notícies. La Lucia, propietària de la botiga de coses maques on es troben (Ossi di Seppia-Design), ens ha fet arribar aquestes imatges. Estem súper contents perquè veiem que fan bona cara i diríem que fins i tot han guanyat pes, deu ser cosa de les pizzes...

Ciao pesciolini, buona fortuna nella vostra nuova casa!

Quizás recordaréis que hace tiempo un grupo de peces con patas se fueren hacia Chivari, Génova, muy contentos. Les hicimos un buen plato de pasta, les dimos un mapa y algunas nociones de italiano y los enviamos para allá cruzando los dedos para que no se perdieran. Pues bien, después de dar muchas y muchas vueltas llegaron a su destino y ahora hemos tenido noticias suyas. Lucia, propietaria de la tienda de cosas bonitas donde se encuentran (Ossi di Seppia-Design), nos ha hecho llegar estas imágenes. Estamos súper contentos porque vemos que hacen buena cara y diríamos que incluso han ganado peso, debe ser cosa de las pizzas...

30.8.09

La rentrée (poema IV)


Últim dia de vacacions
d’amanides i melons
aviat tots menjarem torrons
i canviarem bolsos per sarrons.
Estic a punt de plorar,
no sé si ho podré suportar.
Això de tornar a començar
no em deixa ni respirar.
Instal·lar-me en la rutina
em flagel·la la retina,
m’oprimeix una pressió
quan sento el despertador.
Sort que ben aviat
hi haurà una novetat:
un altre animal
eixerit i fenomenal
ens vindrà a visitar
i la família creixerà.
Ben mirat no es tan dolent
fer de cop un pensament,
posar-se a treballar
i tornar a començar.

Feliç tornada a tota la contrada!

(Víctor, el peix poeta)

17.8.09

La silla (poema III)


En la silla
hay Nocilla.
Pobre silla,
tan sencilla.
Está manchada
y enfadada,
cuando sepa
quién ha osado
ser el trepa
que la ha manchado
le dará tal patada
que a su lado no será nada
la terrible coz
de un caballo veloz.
Sus cuatro patas
bien entrenadas
hacen más daño
que morder un peldaño.
Y por si eso fuera poco,
(avisado está todo loco)
garantiza mal sentar
a aquel que la quiera usar.
¡A ella no se la mancha!
¡Y quién lo haga tendrá revancha!
En la silla
ya no hay Nocilla.
Pobre silla
tan sencilla.

(Víctor, el peix poeta)

10.8.09

Aparca la barca (poema II)


La barca no s’aparca,
hauré de canviar de marca.
Massa transit a tot arreu,
al final aniré a peu.
Gasolina a un preu extrem,
sort que la barca va amb rem!
Allà hi veig un foradet
miro si hi entro de dret.
Quan ja la tinc aparcada
noto la barca espantada.
Sola al mig del carrer
no sap gaire que ha de fer.
Barca meva del meu cor,
saps que ets com un tresor,
però aquí t’haig de deixar
si vull anar a treballar.
No et moguis que ja torno
i et portaré un adrono,
un tiquet et posaré
per demostrar que em porto bé.
Encara que no siguis un cotxe
t’haig de posar el rellotge,
que aquí paga tothom
sigui home, dona o gnom.
I si ve el de la grua
li dius que giri cua
que sóc un barquer honrat
encara que visqui a ciutat.

Víctor (el peix poeta)

3.8.09

La paella (poema I)

Plena d’oli ben roent
la paella va coent.
Cansalada,
quatre cigrons
i un grapat de bons llardons.
Xup-xup, xup-xup!
De cop la paella escup
i llença un cigró
sota del congelador.
Entre esquitxada i esquitxada
va expulsant la cansalada.
I cada cop que pot,
tira llardons a dins d’un got.
La paella està cremada!
La pobre se sent enganyada!
Una paella vegetariana
no pot passar-se la setmana
coent cuina casolana.
Botifarres i llardons
li acaben els torrons.
Paelleta boniqueta,
no paris de fer xup-xup
i omple la cuina de suc.
Aviat se’n cansaran
i segur que et llençaran.
Amb una mica de sort
aniràs a parar a l’hort
i envoltada de verdura
viuràs feliç i segura.

(Víctor, el peix poeta)

31.7.09

El peix poeta / El pez poeta


Avui escriurem poc, els nostres dits es mereixen unes vacances i hem pensat que durant uns dies estaria bé que unes aletes de peix fessin anar el teclat. Així doncs, us presentem el peix poeta. Es diu Víctor i sempre vesteix una bata boatiné que li dóna un aire de romàntic noucentista. Es desplaça muntat sobre la gepa d’un camell de drap com si fos Laurence d’Arabia, i de tant en tant fuma amb pipa. Setmanalment us delectarà amb la seva micro-poesia quotidiana. Gaudiu-ne!
Nota: malauradament el peix no té traductor oficial, per tant, penjarà les poesies només amb l’idioma que les creï.

Hoy escribiremos poco, nuestros dedos se merecen unas vacaciones y hemos pensado que durante unos días estaría bien que unas aletas de pez hagan funcionar el teclado. Así pues, os presentamos el pez poeta. Se llama Víctor y siempre viste una bata boatiné que le da un aire de romántico novecentista. Se desplaza montado sobre la chepa de un camello de trapo como si fuera Laurence de Arabia, y de vez en cuando fuma con pipa. Semanalmente os deleitará con su micro-poesía cotidiana. ¡Disfrutarla!
Nota: desgraciadamente el pez no tiene traductor oficial, por tanto, colgará las poesías sólo en el idioma que las cree.

30.6.09

El peix de l’hort / El pez del huerto

Estem de sort! Un peix expert en cultius ecològics ha vingut a veure’ns aquest matí tot pedalant una bicicleta d’aquelles tan maques que darrera porten un carretó ple de llavors. El peix està molts interessat en cultivar l’hortet que hi ha al costat del local on aviat ens instal·larem. I nosaltres estem encantats amb la proposta, perquè l’horticultura no és precisament la nostra especialitat, encara que ho hem intentat. Amb poca estona li hem ensenyat la mini parcel·la i li ha vist moltes possibilitats. Ha tocat la terra, l’ha trepitjat i ha respirat profundament. Diu que les tomaqueres que hi hem plantat són prometedores, però que sota les seves mans poden millorar molt. Així doncs li hem donat carta blanca. Hmmmmmm… aquest estiu menjarem unes amanides de fàbula!¡Tenemos suerte! Un pez experto en cultivos ecológicos ha venido a vernos esta mañana pedaleando una bicicleta de esas tan bonitas que detrás llevan un carro lleno de semillas. El pez está muy interesado en cultivar el huerto que hay al lado del local donde pronto nos instalaremos. Y nosotros estamos encantados con la propuesta, porque la horticultura no es precisamente nuestra especialidad, aunque lo hemos intentado. En poco rato le hemos enseñado la mini parcela y le ha encontrado muchas posibilidades. Ha tocado la tierra, la ha pisado y ha respirado profundamente. Dice que las tomateras que hemos plantado son prometedoras, pero que bajo sus manos pueden mejorar mucho. Así pues, le hemos dado carta blanca. Hmmmmmm… ¡este verano comeremos unas ensaladas de fábula!

25.5.09

Ja ho tenim resolt! / ¡Ya lo tenemos resuelto!

Finalment, després del nerviosisme d’aquests dies, les negociacions han arribat a bon port i ens hem posat tots d’acord. Nosaltres estem buscant nou espai on ubicar la nostra “peixera central” i els peixos s’han calmat i han aprofitat per compar una nevera que volen instal·lar a la cuina de la que serà la seva nova casa. Tot ha tornat a la normalitat i ja estem a punt per seguir endavant. Ara toca buscar casa!!!

Finalmente, después del nerviosismo de estos días, las negociaciones han llegado a buen puerto y nos hemos puesto todos de acuerdo. Nosotros estamos buscando nuevo espacio donde ubicar nuestra "pecera central" y los peces se han calmado y han aprovechado para comprar una nevera que quieren instalar en la cocina de la que será su nueva casa. Todo ha vuelto a la normalidad y ya estamos listos para seguir adelante. ¡Ahora toca buscar casa!

22.5.09

Seguim negociant / Seguimos negociando

Les negociacions amb els peixos segueixen tenses. Ells ens han passat un llistat de condicions i nosaltres un altre.
El seu: volen un local només per a ells, un jardí per passejar-se i un pastís cada dia. El nostre: buscarem un local, si hi ha terrassa ja podem estar contents i mirarem de que tinguin dolços de tant en tant, però no cada dia, tampoc es tracta que se’n engreixin com balenes.
Hem tirat la canya. A veure si piquen… que el 5 de juny tenim una presentació a la llibreria l’Espolsada de Les Franqueses del Vallès i hem d’haver resolt aquest tema abans! Donarem més detalls en breu.

Las negociaciones con los peces siguen tensas. Ellos nos han pasado un listado de condiciones y nosotros otro.
El suyo: quieren un local sólo para ellos, un jardín para pasear y un pastel cada día. El nuestro: buscaremos un local, si hay terraza ya podemos estar contentos y trataremos de que tengan dulces de vez en cuando, pero no cada día, tampoco se trata de que engorden como ballenas.
Hemos tirado la caña. A ver si pican... que el 5 de junio tenemos una presentación en la librería l’Espolsada de Les Franqueses del Vallès ¡y debemos tener resuelto este tema antes! Daremos más detalles en breve.

20.5.09

Peixos reivindicatius / Peixos reivindicativos

Ja fa dies que els peixos es queixen de falta d’espai. És normal, cada dia són més i els pobres estan estrets. Diuen que se senten oprimits i que els hi costa respirar. En som plenament conscients, però entre la roba vella, les caixes de fruita, els contes i tot plegat és impossible que estiguem amples. D’acord que han tingut paciència durant molt temps, però això no justifica el que ens han fet avui: s’han amotinat. Ens amenacen amb saltar de la seva peixera i buscar-se la vida en peixateries, aquaris o on sigui. De moment estem en negociacions a veure si ho podem resoldre. La cosa està tensa…

Hace días que los peces se quejan de falta de espacio. Es normal, cada día son más y los pobres están estrechos. Dicen que se sienten oprimidos y que les cuesta respirar. Somos plenamente conscientes, pero entre la ropa vieja, las cajas de fruta, los cuentos y todo lo demás es imposible que estemos anchos. De acuerdo que han tenido paciencia durante mucho tiempo, pero eso no justifica lo que nos han hecho hoy: se han amotinado. Nos amenazan con saltar de su pecera y buscarse la vida en pescaderías, acuarios o donde sea. De momento estamos en negociaciones a ver si lo podemos resolver. La cosa está tensa ...

3.3.09

Peixos farcits de somnis / Peces rellenos de sueños


Tots estem farcits d’alguna cosa. Hi ha qui està farcit de mel, qui està farcit de pluja, qui està farcit de fulles verdes, qui està farcit de plomes, de paper fi o de sucre moreno. Fins hi tot qui està farcit de sorra...
Si et fixes bé en els ulls de qui tens al davant veuràs que de tant en tant una onada del seu farciment se li reflexa dins les pupiles. Llavors és molt més fàcil d’entendre perquè aquella persona o animal és com és. I és que els farcits de pluja són uns frescos, els farcits de plomes sempre volen i els farcits de sorra a vegades s’arremolinen.
Els peixos Vabau estan farcits de somnis, per això els omplim amb espuma de coixí. Així, l’essència de tots els somnis que han passat pel seu voltant queda atrapada en cada peix, i quan mires fixament dins dels seus ulls hi veus coses meravelloses.

Todos estamos rellenos de algo. Hay quien está relleno de miel, quien está relleno de lluvia, que está relleno de hojas verdes, quien está relleno de plumas, de papel fino o de azúcar moreno. Incluso quien está relleno de arena...
Si te fijas bien en los ojos del que tienes delante verás que de vez en cuando una ola de su relleno se le refleja en las pupilas. Entonces es mucho más fácil de entender porque esa persona o animal es como es. Y es que los rellenos de lluvia son unos frescos, los rellenos de plumas siempre están volando y los rellenos de arena a veces se arremolinan.
Los peces Vabau están rellenos de sueños, por eso los llenamos con espuma de almohada. Así, la esencia de todos los sueños que han pasado a su alrededor queda atrapada en cada pez, y cuando miras fijamente dentro de sus ojos ves cosas maravillosas.

10.2.09

El peix camperol / El pez campero


Fa dies ens va encarregar unes catiusques per poder anar a arrencar carbasses sense enfangar- se els peus. A la foto no les porta, perquè les té sempre al costat de la porta i només se les posa per sortir, especialment quan plou. A la que cauen 4 gotes està tan content que s'enfila sobre les carbasses petites i clic-clic-clic-clic clic-clic-clic balla claqué com en Gene Kelly a "Dancing in the rain".

Hace días nos encargó unas botas para poder ir a arrancar calabazas sin llenarse los pies de tierra. En la foto no las lleva, porque las tiene siempre al lado de la puerta y sólo se las pone para salir, especialmente cuando llueve. A la que caen 4 gotas está tan contento que salta sobre las calabazas pequeñas y clic-clic-clic-clic clic-clic-clic baila claqué como Gene Kelly en "Dancing in the rain".

13.1.09

El peix tigre / El pez tigre


És un exemplar curiosíssim, mescla entre un peix zebra i una peix amb pijama de ratlles. Viu prop de les zones verdes i el seu crit no té res a veure amb el típic Grrrrrr! dels tigres salvatges. Es passa el dia dormint (li deu venir de la seva mare) i quan es desperta sol emetre un Bééé, bééé! que fa que molta gent no sàpiga si és un xai mal esquilat o un peix tigre despistat.

Es un ejemplar curiosísimo, mezcal entre un pez cebra y una pez con pijama de rayas. Vive cerca de las zonas verdes y su grito no tienen nada que ver con el típico Grrrrr! de los tigres salvajes. Se pasa el dia durmiendo (debe ser por herencia materna) y cuando se levanta suele emitir un Béééé, bééé! que hace que mucha gente no sepa si es una oveja mal esquilada o un pez tigre despistado.

18.12.08

El peix doble / El pez doble
















És encantador, però té un petit problema de doble personalitat. Primer ens vam pensar que era presumit, però després de veure les hores i hores que es passava davant del mirall vam entendre que la cosa anava més enllà. Resulta que ell sempre havia volgut tenir un germà bessó i un bon dia va decidir inventar-se’l. Segons ell, el que surt reflectit en el mirall és “l’altre” i les hores que es passa emmirallant-se no són res més que reunions familiars.

Es un encanto, pero tiene un pequeño problema de doble personalidad. Primero pensamos que era presumido, pero después de ver las horas y horas que se pasaba delante del espejo entendimos que la cosa iba más allá. Resulta que él siempre había querido tener un hermano gemelo y un buen día decidió inventárselo. Según él, el que sale reflejado en el espejo es “el otro” y las horas que se pasa mirándose al espejo no son más que reuniones familiares.

15.12.08

Peixos amb glamour / Peces con glamour
















Vellut, ras i teles fines. Els peixos amb glamour viuen envoltats d'elegància i ens demanen insistentment que els fem unes sabates de xarol per anar a la última. A veure si el tió es porta bé i per Cap d'Any les estrenen.

Terciopelo, raso y telas finas. Los peces con glamour viven rodeados de elegancia y nos piden insistentemente que les hagamos unos zapatos de charol para ir a la última. A ver si esta Navidad tienen suerte y por Fin de Año las estrenan.

8.12.08

El peix culte / El pez culto


No li podem dir rata de biblioteca perquè és un peix de cap a peus. Però el fet és el mateix: es passa el dia llegint, cultivant el seu intel•lecte i filosofant. Adora els diccionaris i com a llibre de capçalera té 48 volums d’enciclopèdia. Li pots consultar el que vulguis perquè ho sap gairebé tot. Ara bé, no se’t acudis demanar-li quina hora és, per ell el temps és relatiu i no porta mai rellotge.

No lo podemos llamar rata de biblioteca porque es un pez de pies a cabeza. Pero da lo mismo, se pasa el día leyendo, cultivando su intelecto y filosofando. Adora los diccionarios y como libro de cabecera tiene 48 volúmenes de enciclopedia. Le puedes consultar lo que quieras porque lo sabe casi todo. Eso sí, ni se te ocurra preguntarle qué hora es, para él el tiempo es relativo y nunca lleva reloj.

3.12.08

Com peix al bany / Como pez en el baño
















Els contes i els peixos ja són dins de la xarxa! Però no els hem pescat, senzillament els agafem de la banyera i els posem aquí dins per transportar-los cap altres llocs on segur que també seran molt feliços.

¡Los cuentos y peces ya están dentro de la red! Pero no los hemos pescado, sencillamente los hemos sacado de la bañera y los hemos puesto aquí dentro para transportarlos hacia otros lugares donde seguro que también van a ser muy felices.

21.11.08

Peixos castellers / Peces castellers


Quan dos o més peixos castellers es troben es desperta dins seu un noséquè que els porta a apinyar-se, enfilar-se entre ells i tirar tan amunt com poden. Veure’ls en acció és un espectacle, perquè el peix enxaneta s’entesta en aixecar la pota quan és a dalt i, com que amb una sola cama no s’aguanta, sempre acaben fent llenya.

Cuando dos o más peces castellers se encuentran se despierta en ellos un noséqué que los lleva a amontonarse, subirse encima los unos de los otros y tirar tan arriba como pueden. Verlos en acción es un espectáculo, porque el pez enxaneta se emperra en levantar la pata cuando es arriba y, como con una sola pata no se aguanta, siempre acaban por el suelo.