Fa dues setmanes vam ser a Lisboa. En una botigueta d'artesania d'autor que es diu Porta 16 vam comprar aquest peix tan xulo (si entreu al seu blog veureu que també són del ram del fil i l'agulla). Els fenomenals l'han identificat com un familiar llunyà i molt amablement li han cedit el nostre arbre de cartró perquè pugui fer-hi la migdiada a sota. La nostra debilitat per tot el que tingui a veure amb peixos fa que sempre que sortim fora no poguem resistir-nos a adquirir qualsevol cosa que tingui a veure amb aquesta espècie. El que no sabíem és que durant els dies a Lisboa en trobaríem per tot arreu...
Als cartells de les festes de la ciutat.
En los carteles de las fiestas de la ciudad.
A les lones que vestien els balcons.
En las lonas que vestían los balcones.
Al costat de les barres.
Al lado de las barras.
Als programes de les festes.
En los programas de las fiestas.
Als vidres de les finestres.
En los cristales de las ventanas.
I en mig de tant peix suelto, era inevitable que corrés una guilla buscant algun despistat per llepar-se els bigotis.
Y enmedio de tanto pez suelto, era inevitable que corriese un zorro buscando algun despistado para lamerse los bigotes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada