Aquest cap de setmana a Vic es va fer una fira de formatges. Hi vam anar a donar una volta perquè els peixos i els conills ja estaven farts d'estar-se a casa veient roinejar. Caminàvem per allà, tastant les delícies que hi havia a cada parada i no ens acabàvem de decidir sobre quin formatge comprar, perquè els peixos són més de curats i els conills més de tendres. Però de sobte en una paradeta de formatges Idizábal vam descobrir un venedor amb un davantal fenomenal que no tenia res a veure amb les bates blanques que portava la majoria. Era un davantal de quadres farcell amb pomes, estrelles i un ocell cosits al damunt. A la foto no es veu bé, però entre les 2 butxaques també hi havia una marieta enganxada. Vam tenir clar que allò era una senyal i li vam comprar el formatge a ell. Cada vegada que en mengem pensem en aquell davantal i en vés a saber quina història de fades deu tenir al darrera.Este fin de semana en Vic hubo una feria de quesos. Fuimos a dar una vuelta porque los peces y los conejos estaban ya hartos de estar en casa viendo lloviznar. Caminábamos por allí, probando las delicias que había en cada parada y no nos acabábamos de decidir sobre qué queso comprar, porque los peces son más de curados y los conejos más de tiernos. Pero de repente en un puesto de quesos Idizábal descubrimos a un vendedor con un delantal fenomenal que no tenía nada que ver con las batas blancas que llevaba la mayoría. Era un delantal a cuadros tipo fardo con manzanas, estrellas y un pájaro cosidos encima. En la foto no se ve bien, pero entre los 2 bolsillos también había una mariquita pegada. Tuvimos claro que aquello era una señal y le compramos el queso a él. Cada vez que nos comemos un trocito pensamos en aquel delantal y en quién sabe qué historia de hadas debe tener detrás.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada