La barca no s’aparca,
hauré de canviar de marca.
Massa transit a tot arreu,
al final aniré a peu.
Gasolina a un preu extrem,
sort que la barca va amb rem!
Allà hi veig un foradet
miro si hi entro de dret.
Quan ja la tinc aparcada
noto la barca espantada.
Sola al mig del carrer
no sap gaire que ha de fer.
Barca meva del meu cor,
saps que ets com un tresor,
però aquí t’haig de deixar
si vull anar a treballar.
No et moguis que ja torno
i et portaré un adrono,
un tiquet et posaré
per demostrar que em porto bé.
Encara que no siguis un cotxe
t’haig de posar el rellotge,
que aquí paga tothom
sigui home, dona o gnom.
I si ve el de la grua
li dius que giri cua
que sóc un barquer honrat
encara que visqui a ciutat.
Víctor (el peix poeta)
1 comentari:
Doneu-li aigua a en Victor, el veig molt descontrolat!
Publica un comentari a l'entrada