La paella (poema I)

Plena d’oli ben roent
la paella va coent.
Cansalada,
quatre cigrons
i un grapat de bons llardons.
Xup-xup, xup-xup!
De cop la paella escup
i llença un cigró
sota del congelador.
Entre esquitxada i esquitxada
va expulsant la cansalada.
I cada cop que pot,
tira llardons a dins d’un got.
La paella està cremada!
La pobre se sent enganyada!
Una paella vegetariana
no pot passar-se la setmana
coent cuina casolana.
Botifarres i llardons
li acaben els torrons.
Paelleta boniqueta,
no paris de fer xup-xup
i omple la cuina de suc.
Aviat se’n cansaran
i segur que et llençaran.
Amb una mica de sort
aniràs a parar a l’hort
i envoltada de verdura
viuràs feliç i segura.

(Víctor, el peix poeta)