Nosaltres / Nosotros

Vabau és un trio format pels germans Elisabet i Antoni Baurier, de Roda de Ter (Barcelona), amb la inestimable col·laboració de la Marta de Ana.
Vabau es un trío formado por los hermanos Elisabet y Antoni Baurier, de Roda de Ter (Barcelona), con la inestimable colaboración de Marta de Ana.

L'Elisabet escriu els contes i cus els ninots. Li agrada llegir i escriure. També li agrada menjar préssecs. El seu animal preferit són les vaques. No li agrada gens tallar pa i que tot quedi ple d'engrunes.
Elisabet escribe los cuentos y cose los muñecos. Le gusta leer y escribir. También le gusta comer melocotones. Su animal preferido son las vacas. No le gusta nada cortar el pan y que todo quede lleno de migajas.

L'Antoni dibuixa els contes. Li agraden les pel·lícules de cinema. Li encanta menjar espaguetis a la carbonara. També li agrada dormir. No suporta rentar plats.
Antoni dibuja los cuentos. Le gustan las películas de cine. Le encanta comer espaguetis a la carbonara. También le gusta dormir. No soporta lavar platos.

La Marta dissenya i maqueta les històries. Li agrada ballar. És una fanàtica de portar barret. El fuet és el seu aliment preferit. No li agrada gens que faci fred.
Marta diseña y maqueta las historias. Le gusta bailar. Es una fanática de llevar sombrero. El fuet es su alimento preferido. No le gusta nada que haga frío.

Un dia tots tres vam posar-nos a escriure en una llista “tot el que sempre havíem volgut fer”: Volíem escriure històries. Volíem dibuixar. També volíem cosir coses maques. Volíem ajudar (ni que fos una mica) a que el món canviés d’aires. Volíem retrocedir cap endavant, consumir menys i viure més. Volíem prescindir del que no ens fa falta, i així guanyar espai per poder ballar per casa sense xocar amb res. Volíem fer alguna cosa útil amb la roba vella que no ens posem. Volíem aprofitar les bosses que fa mil anys que guardem en un calaix. Volíem donar una nova vida als coixins que tenim oblidats al prestatge més alt de l’armari. Volíem reciclar-ho tot!!! Les idees sortien tan ràpid que vam haver de parar perquè el braç començava a estar cansat. Llavors vam llegir el que havíem escrit i tot va tenir sentit. Convertiríem la roba vella en personatges de drap, els ompliríem d’espuma de coixí i escriuríem contes que expliquessin la seva història. La idea ens va agradar. I li vam dir VABAU.

Un día los tres nos pusimos a escribir en una lista “todo lo que siempre habíamos querido hacer”: Queríamos escribir historias. Queríamos dibujar. También queríamos coser cosas bonitas. Queríamos ayudar (ni que fuese un poco) a que el mundo cambiase de aires. Queríamos retroceder hacia delante, consumir menos y vivir más. Queríamos prescindir de lo que no nos hacía falta, y así ganar espacio para poder bailar en casa sin chocar con nada. Queríamos hacer algo útil con la ropa vieja que nunca nos ponemos. Queríamos aprovechar las bolsas que hace mil años que guardamos en un cajón. Queríamos dar una nueva vida a los cojines que tenemos olvidados en el estante más alto del armario. ¡¡¡Queríamos reciclarlo todo!!! Las ideas salían tan deprisa que tuvimos que parar porque el brazo empezaba a estar cansado. Entonces leímos lo que habíamos escrito y todo tuvo sentido. Convertiríamos la ropa vieja en personajes de trapo, los llenaríamos de espuma de cojín y escribiríamos cuentos que contasen su historia. La idea nos gustó. Y la llamamos VABAU.