31.8.09

Dijous a Olokuti

Us imagineu una botiga de comerç just amb un preciós jardí al mig de Gràcia (Bcn)? Nosaltres i els peixos la vam descobrir abans de l’estiu i ens hi vam sentir tan bé que vam decidir que hi havíem de tornar.
La botiga es diu Olokuti i dins s’hi poden trobar tot tipus de productes originals, diferents i amb interior. Quan diem amb interior no ens referim a caixes i altres recipients que serveixen per guardar coses, sinó que es tracta de productes que darrera incorporen uns valors socials, mediambientals i de responsabilitat envers el que ens envolta.
Vabau serà allà el dijous a les 18:30 per explicar com donem forma als nostres estimats peixos amb cames. Si voleu venir, ja ho sabeu!

¿Os imagináis una tienda de comercio justo con un precioso jardín en medio de Gràcia (Bcn)? Nosotros y los peces la descubrimos antes del verano y nos sentimos tan bien que decidimos que teníamos que volver.
La tienda se llama Olokuti y dentro se pueden encontrar todo tipo de productos originales, diferentes y con interior. Cuando decimos con interior no nos referimos a cajas y otros recipientes que sirven para guardar cosas, sino que se trata de productos que detrás incorporan unos valores sociales, medioambientales y de responsabilidad hacia lo que nos rodea.
Vabau estaré allí el jueves a las 18:30 para explicar cómo damos forma a nuestros queridos peces con patas. ¡Si os apetece venir, ya lo sabéis!

30.8.09

La rentrée (poema IV)


Últim dia de vacacions
d’amanides i melons
aviat tots menjarem torrons
i canviarem bolsos per sarrons.
Estic a punt de plorar,
no sé si ho podré suportar.
Això de tornar a començar
no em deixa ni respirar.
Instal·lar-me en la rutina
em flagel·la la retina,
m’oprimeix una pressió
quan sento el despertador.
Sort que ben aviat
hi haurà una novetat:
un altre animal
eixerit i fenomenal
ens vindrà a visitar
i la família creixerà.
Ben mirat no es tan dolent
fer de cop un pensament,
posar-se a treballar
i tornar a començar.

Feliç tornada a tota la contrada!

(Víctor, el peix poeta)

24.8.09

El peix estrella / El pez estrella


Fa poc vam crear aquest peix personalitzat per una nena que és una artista i, com no podia ser d'una altra manera, el peix també ens va sortir actor. Canta, balla, fa teatre i té una fotogènia increïble. Aquí el podeu veure amb un vestit hippie tipus "flower power".

Hace poco creamos este pez personalizado para una niña que es una artista y, como no podía ser de otra manera, el pez también nos salió actor. Canta, baila, hace teatro y tiene una fotogenia increíble. Aquí lo podéis ver con un vestido hippie tipo "flower power".

17.8.09

La silla (poema III)


En la silla
hay Nocilla.
Pobre silla,
tan sencilla.
Está manchada
y enfadada,
cuando sepa
quién ha osado
ser el trepa
que la ha manchado
le dará tal patada
que a su lado no será nada
la terrible coz
de un caballo veloz.
Sus cuatro patas
bien entrenadas
hacen más daño
que morder un peldaño.
Y por si eso fuera poco,
(avisado está todo loco)
garantiza mal sentar
a aquel que la quiera usar.
¡A ella no se la mancha!
¡Y quién lo haga tendrá revancha!
En la silla
ya no hay Nocilla.
Pobre silla
tan sencilla.

(Víctor, el peix poeta)

10.8.09

Aparca la barca (poema II)


La barca no s’aparca,
hauré de canviar de marca.
Massa transit a tot arreu,
al final aniré a peu.
Gasolina a un preu extrem,
sort que la barca va amb rem!
Allà hi veig un foradet
miro si hi entro de dret.
Quan ja la tinc aparcada
noto la barca espantada.
Sola al mig del carrer
no sap gaire que ha de fer.
Barca meva del meu cor,
saps que ets com un tresor,
però aquí t’haig de deixar
si vull anar a treballar.
No et moguis que ja torno
i et portaré un adrono,
un tiquet et posaré
per demostrar que em porto bé.
Encara que no siguis un cotxe
t’haig de posar el rellotge,
que aquí paga tothom
sigui home, dona o gnom.
I si ve el de la grua
li dius que giri cua
que sóc un barquer honrat
encara que visqui a ciutat.

Víctor (el peix poeta)

8.8.09

The Champions!

L’equip Garmin acaba de guanyar la Copa del Rei de Vela 09. Estem super contents per tots ells perquè s’ho han currat molt i molt. Aquest post és doncs un homenatge als seus tripulants, a en Cuco, nostre home infiltrat, i al peix “Super Shark” (alias Garmin) que també hi ha participat com un més.

Perquè les il·lusions creixin s’han de regar cada dia amb aigua de pluja i no perdre mai l’esperança que amb constància i optimisme al final acabaran florint. L’equip Garmin les ha regat ben regades i n’ha sortit triomfador. Per tercer any consecutiu aquesta colla de regatistes-artistes-optimistes han tornat a emportar-se la Copa del Rei en la categoria RI. Es veu que són amics dels vents i que quan estan tots junts les veles s’inflen d’emoció.
Gràcies Cuco per cuidar el peix! Que bons que som!

El equipo Garmin acaba de ganar la Copa del Rey de Vela 09. Estamos super contentos por todos ellos porque se lo han currado muy mucho. Este post es un homenaje a sus tripulantes, a Cuco, nuestro hombre infiltrado, y al pez "Super Shark" (alias Garmin) que también ha participado como uno más.

Para que las ilusiones crezcan deben regarse cada día con agua de lluvia y no perder nunca la esperanza de que con constancia y optimismo al final acabarán floreciendo. El equipo Garmin las ha regado bien regadas y ha salido triunfador. Por tercer año consecutivo este grupo de regatistas-artistas-optimistas han vuelto a llevarse la Copa del Rey en categoría RI. Se ve que son amigos de los vientos y que cuando están todos juntos las velas se hinchan de emoción.

¡Gracias Cuco por cuidar del pez! ¡Qué buenos que somos!

6.8.09

Garmin avança!

Els nostres amics de l'equip Garmin de vela (amb el peix "Super Shark" inclòs) estan cada dia més ben classificats. Ahir ja anaven segons i sembla que la cosa rutlla. Us desitgem el millor vent possible! Records al peix i molts ànims!

Nuestros amigos del equipo Garmin de vela (con el pez "Super Shark" incluido) estan cada día mejor clasificados. Ayer ya iban segundos y parce que la cosa marcha bien. ¡Os deseamos el mejor viento posible! ¡Recuerdos al pez y mucho ánimo!


3.8.09

La paella (poema I)

Plena d’oli ben roent
la paella va coent.
Cansalada,
quatre cigrons
i un grapat de bons llardons.
Xup-xup, xup-xup!
De cop la paella escup
i llença un cigró
sota del congelador.
Entre esquitxada i esquitxada
va expulsant la cansalada.
I cada cop que pot,
tira llardons a dins d’un got.
La paella està cremada!
La pobre se sent enganyada!
Una paella vegetariana
no pot passar-se la setmana
coent cuina casolana.
Botifarres i llardons
li acaben els torrons.
Paelleta boniqueta,
no paris de fer xup-xup
i omple la cuina de suc.
Aviat se’n cansaran
i segur que et llençaran.
Amb una mica de sort
aniràs a parar a l’hort
i envoltada de verdura
viuràs feliç i segura.

(Víctor, el peix poeta)