27.6.13

Vabau a la botiga de la Maria Raurell / Vabau en la tienda de Maria Raurell

La Maria Raurell té una botiga de roba infantil xulíssima a Taradell. La Marta, la dissenyadora de Vabau, és de Taradell i com que és molt simpàtica i no calla mai coneix a tot el poble. Així que un bon dia la Marta va anar a veure a la Maria i li va presentar els contes dels Animals Fenomenals. A la Maria li van semblar molt simpàtics i va fer-els-hi un lloc a la seva botiga. Conills, peixos i girafes es van instal·lar feliços entre vestits, pantalons, samarretes i tot tipus de roba de talla petita. La Maria li ha comentat a la Marta que s'hi troben molt bé, no fan gaires entremaliadures i somriuen a tots els nens i nenes que van a la botiga. Si els voleu anar a conèixer els trobareu al carrer Passeig Domènech Sert, 27 de Taradell. Doneu-els-hi records de part nostra!
María Raurell tiene una tienda de ropa infantil chulísima en Taradell. Marta, la diseñadora de Vabau, es de Taradell y como es muy simpática y siempre está hablando por los descosidos conoce a todo el pueblo. Así que un buen día Marta fue a ver a María y le presentó los cuentos de los Animales Fenomenales. A María le parecieron muy simpáticos y les hizo sitio en su tienda. Conejos, peces y jirafas se instalaron felices entre vestidos, pantalones, camisetas y todo tipo de ropa de talla pequeña. María le ha comentado a Marta que se encuentran muy bien, no hacen muchas travesuras y sonríen a todos los niños y niñas que van a la tienda. Si los queréis ir a conocer los encontraréis en la calle Passeig Domènech Sert, 27 de Taradell. ¡Darles muchos recuerdos de nuestra parte!

19.6.13

Vabau a RAC1

Dissabte vam tenir el privilegi de participar a la secció "Neorurals" que l'Elisabet Isasi-Isasmendi porta dins del magazine Via Lliure de RAC1 presentat per la Marta Cailà. Si us ve de gust escoltar-nos (són 10 minuts) hem preparat un petit vídeo on podreu sentir l'entrevista sencera. Va ser una experiència molt divertida i interessant. Gràcies Elisabet per convidar-nos, per tractar-nos tan bé i per ensenyar-nos la ràdio! Gràcies Marta per l'entusiasme que vas demostrar amb el projecte! Estem molt contents d'haver vingut i haver-vos conegut.
Si no visualitzeu el vídeo correctament podeu veure'l des del nostre canal de Youtube: http://youtu.be/Iy6ZjMgFcAc

El sábado tuvimos el privilegio de participar en la sección "Neorurals" que Elisabet Isasi-Isasmendi lleva dentro del magazine Via Lliure de RAC1 presentado por Marta Cailà. Si os apetece escucharnos (son 10 minutos) hemos preparado un pequeño vídeo donde podréis escuchar la entrevista entera. Fue una experiencia muy divertida e interesante. ¡Gracias Elisabet por invitarnos, por tratarnos tan bien y por enseñarnos la radio! ¡Gracias Marta por el entusiasmo que demostraste con el proyecto! Estamos muy contentos de haber venido y haberos conocido.
Si no ves el video correctamente puedes verlo directamente desde nuestro canal de Youtube:
http://youtu.be/Iy6ZjMgFcAc


6.6.13

La recompensa

La mala notícia d'avui és que seguim sense saber on és la girafa. La bona notícia és que estem començant a rebre imatges i pistes que ens sembla que ens ajudaran a trobar-la. Com a mostra d'agraïment a totes les persones que ens esteu ajudant en la recerca, el dia 28 de juny 1 de juliol sortejarem un lot "girafero" entre tothom qui ens hagi enviat alguna imatge o bé penjant-la al nostre mur de facebook o bé compartint-la a Twitter, Instagram o Pinterest com a #girafavabau. El guanyador/a farà més o menys la fila de la noia de la imatge.

La mala noticia de hoy es que seguimos sin saber dónde está la jirafa. La buena noticia es que estamos empezando a recibir imágenes y pistas que nos parece que nos ayudarán a encontrarla. Como muestra de agradecimiento a todas las personas que nos están ayudando en la investigación, el día 28 de junio 1 de julio sortearemos un lote "jirafero" entre todos los que nos hayan enviado alguna imagen o bien colgándola en nuestro muro de facebook o bien compartiéndola en Twitter, Instagram o Pinterest como #girafavabau. El ganador/a tendrá más o menos la pose de la chica de la imagen.
El lot està format per 6 productes que hem fet a mà:
El lote está formado por 6 productos que hemos hecho a mano:
1 Girafa Camacurta nascuda d'una brusa tropical
1 Jirafa Paticorta nacida de una blusa tropical
1 bossa exclusiva cosida amb una faldilla que havia estat pintada a mà (a una nansa hi porta un detall girafero magnífic)
1 bolsa exclusiva cosida con una falda que había sido pintada a mano (en una asa lleva un detalle jirafero magnífico)
1 conte de La Girafa Camacurta elaborat manualment
1 bufanda teixida amb llana d'ovella verd llima
1 joc del memory fet a partir d'una caixa de cartró reciclada
5 llapis màgics que permeten dibuixar i escriure (a mà) històries fabuloses
Moltes gràcies a tots/es per la vostra col·laboració!
 
1 cuento de La Jirafa Paticorta elaborado manualmente
1 bufanda tejida con lana de oveja verde lima 
1 juego del memory hecho a partir de una caja de cartón reciclada 
5 lápices mágicos que permiten dibujar y escribir (a mano) historias fabulosas 
¡Muchas gracias a todos/as por vuestra colaboración!

3.6.13

Es busca girafa / Se busca jirafa

Aquest cap de setmana ens ha passat una cosa curiosa i alhora preocupant: la Girafa Camacurta ha desaparegut dels nostres contes!!!
Ahir va passar la nit fora de casa i no tenim notícies seves. Hem mirat entre les plantes i sota de les pedres, però no la trobem enlloc... És molt estrany perquè ella sempre avisa quan marxa a donar un volt. Així que després de rastrejar els voltants de Vabau i de no trobar-ne ni rastre, hem decidit organitzar-nos i buscar-la com cal plantant cartells per tot arreu. Si us plau, si la veieu (dins d'algun conte, pel carrer, en un parterre o on sigui) feu-li una foto i pengeu-la al nostre mur de facebook o compartiu-la a la xarxa com a #girafavabau. Oferim recompensa! Moltes gràcies.


Este fin de semana nos ha pasado una cosa curiosa y a la vez preocupante: ¡la Jirafa Paticorta ha desaparecido de nuestros cuentos!
Ayer pasó la noche fuera de casa y no tenemos noticias suyas. Hemos mirado entre las plantas y debajo de las piedras, pero no la encontramos por ninguna parte... Es muy raro porque ella siempre avisa cuando se marcha a dar una vuelta. Así que después de rastrear los alrededores de Vabau y de no encontrar ni rastro, hemos decidido organizarnos y buscarla cómo es debido colgando carteles por todas partes. Por favor, si la ves (dentro de algún cuento, por la calle, en un parterre o donde sea) hazle una foto y cuélgala en nuestro muro de
facebook o compártela en la red como #girafavabau. ¡Ofrecemos recompensa! Muchas gracias.




24.5.13

La màquina de folrar botons / La máquina de forrar botones


A Vabau sovint ens passen coses meravelloses. Com que un dia, de cop i volta, ens caigui del cel una màquina de folrar botons de les d'abans, de les fermes, de les que mai s'espatllen, de les que et fan companyia i si les escoltes amb atenció a vegades t'expliquen alguna història. La nostra màquina es diu Pilar i no va arribar sola, ens la va regalar en Toni acompanyada d'un munt de caixes amb estructures de botons i d'un munt de peces de diferents mides per amotllar-los a la roba. Imaginem que abans de caure a les nostres mans, la màquina havia viscut en una merceria on alguna senyora entranyable la cuidava com si fos de la família. Hem arribat a aquesta conclusió perquè les caixes estan ordenades amb tant amor que si tinguéssim una vitrina les exposaríem dins perquè tothom les pogués veure.
De moment l'utilitzem per folrar botons especials, però li estem perfilant una nova aplicació que ens sembla que donarà molt suc. Ja us informarem.


A menudo en Vabau nos pasan cosas maravillosas. Como que un día, de repente, nos caiga del cielo una máquina para forrar botones de las de antes, de las firmes, de las que nunca se estropean, de las que te hacen compañía y si las escuchas con atención a veces te cuentan alguna historia. Nuestra màquina se llama Pilar y no llegó sola, nos la regaló Toni acompañada de un montón de cajas con estructuras de botones y de un montón de piezas de diferentes tamaños para amoldarse a la ropa. Imaginamos que antes de caer en nuestras manos, la máquina había vivido en una mercería donde alguna señora entrañable la cuidaba como si fuera de la familia. Hemos llegado a esta conclusión porque las cajas están ordenadas con tanto amor que si tuviésemos una vitrina las expondríamos dentro para que todo el mundo las pudiese ver.  
De momento la utilizamos para forrar botones especiales, pero le estamos perfilando una nueva aplicación que nos parece que dará mucho jugo. Ya os informaremos.

6.5.13

El peix que va sortir d'un cobrellit / El pez que salió de una colcha


Tots tenim un cobrellit especial a les nostres vides. Aquell que ens agradava tant quan érem petits. Aquell tan suau que tenia un dibuix que per a nosaltres era el més bonic del món. El que sovint convertíem en una cabana màgica; el que ens servia per embolicar-nos com un macarró; el que ens feia d'escut contra els monstres malvats; el visualitzeu, oi? Doncs resulta que un bon dia la germana d'una noia que estava a punt de celebrar el seu aniversari ens va fer arribar "aquest" cobrellit, el que elles dues tenien a la seva habitació quan eren petites. Era de sols i de llunes envoltades d'estrelles. Li vam veure tantes possibilitats que vam córrer a transformar-lo en animal fenomenal. El resultat va ser aquest peix que veieu aquí. Quan el vam tenir acabat i vam veure que ens mirava amb aquell posat tan espavilat ens vam posar a escriure i dibuixar el seu conte on el peix es converteix en un escultor molt creatiu...


Todos tenemos una colcha especial en nuestras vidas. Aquella que nos gustaba tanto cuando éramos pequeños. Aquella tan suave que tenía un dibujo que para nosotros era el más bonito del mundo. La que a menudo convertíamos en una cabaña mágica; la que nos servía para envolvernos como un macarrón; la que nos hacía de escudo contra los monstruos malvados; la visualizáis, ¿verdad? Pues resulta que un buen día la hermana de una chica que estaba a punto de celebrar su cumpleaños nos hizo llegar "ésta" colcha, la que ellas dos tenían en su habitación cuando eran pequeñas. Era de soles y lunas rodeadas de estrellas. Le vimos tantas posibilidades que corrimos a transformarla en animal fenomenal. El resultado fue este pez que veis aquí. Cuando lo tuvimos acabado y vimos que nos miraba con aquella cara de pícaro nos pusimos a escribir y dibujar su cuento donde el pez se convierte en un escultor muy creativo...

26.4.13

Bologna Children's Book Fair 2013

Ara fa un mes vam ser a la Fira "Bologna Children's Book Fair". Aquesta no és una fira petita com a les que solem anar nosaltres a muntar la paradeta. Res a veure! Aquesta és la Fira de les Fires, la gran trobada d'editorials de contes il·lustrats infantils de tot el món. Com us podreu imaginar, hi vam anar de públic per veure quina moguda hi havia i -mai se sap- intentar fer algun contacte. L'enviada especial de Vabau va ser l'Elisabet acompanyada de la nostra amiga il·lustradora Roser Arimany. Va ser GENIAL!
Hem tardat forces dies a publicar aquest post perquè vam tornar amb una sobredosi d'informació tan gran que ha estat lent digerir-la. Vam fer mil milions de fotografies, vam veure mil milions de llibres i vam descobrir mil milions d'editorials que no coneixíem. Fer una breu selecció de les imatges que tenim ha estat molt complicat, per això hem decidit que en aquest post només hi mostrarem projectes o idees que ens van cridar l'atenció pel seu component manual o textil. Al facebook hi hem penjat un àlbum molt més complert que, si bé no aconsegueix resumir l'impacte de tot el que vam veure, us ajudarà a fer-vos-en una lleugera idea. Doncs això, que aquí ho teniu. Bon profit!


Hace justo un mes estuvimos en la Feria "Bologna Children's Book Fair". Esta no es una feria pequeña como en las que solemos ir nosotros a montar el chiringuito. ¡Nada que ver! Esta es la Feria de las Ferias, el gran encuentro de editoriales de cuentos ilustrados infantiles de todo el mundo. Como os podréis imaginar, fuimos de público para ver qué movida había y -nunca se sabe- intentar hacer algún contacto. La enviada especial de Vabau fue Elisabet acompañada de nuestra amiga ilustradora Roser Arimany. ¡Fue GENIAL! 
Hemos tardado bastantes días en publicar este post porque volvimos con una sobredosis de información tan grande que ha sido lento digerirla. Hicimos mil millones de fotografías, vimos mil millones de libros y descubrimos mil millones de editoriales que no conocíamos. Hacer una breve selección de las imágenes que tenemos ha sido muy complicado, por eso hemos decidido que en este post sólo mostraremos proyectos o ideas que nos llamaron la atención por su componente manual o textil. El  facebook hemos colgado un álbum mucho más completo que, si bien no logra resumir el impacto de todo lo que vimos, os ayudará a haceros en una ligera idea. Pues eso, que aquí lo tenéis.¡Que aproveche!










18.4.13

El peix follet / El pez duendecillo

A l'Ecofira d'Òdena vam conèixer als pares d'un nen molt bonic. Es van apropar a la parada, van estar-se mirant els contes i els hi va agradar molt el nostre projecte de contes i ninots personalitzats. De fet, al cap de 4 dies ja ens van fer arribar el conjuntet de ratlles que veieu aquí i que és el primer que es van posar al petit Eloi el dia que va néixer. El repte era important, perquè la peça de roba era tan mini que vam haver de fer diferents "empelts" per poder elaborar el peix. Per fer el conte ho vam tenir més fàcil. Ens van explicar moltes coses sobre ells i sobre el seu petitó, així que la història del peix follet va sortir gairebé sola. Ara ja fa molts dies que el personalitzat és a casa seva i avui, al redactar el post i tornar-lo a mirar, seguim trobant-lo tan bonic com el primer dia. Ens agrada taaaant fer aquestes coses ; )
En la Ecofira de Òdena conocimos a los papás de un niño muy bonito. Se acercaron a la parada, estuvieron mirando los cuentos y les gustó mucho nuestro proyecto de cuentos y muñecos personalizados. De hecho, al cabo de 4 días ya nos hicieron llegar el conjuntito de rayas que veis aquí y que es el primero que pusieron al pequeño Eloi el día que nació. El reto era importante, porque la prenda era tan mini que tuvimos que hacer diferentes "injertos" para poder elaborar el pez. Para hacer el cuento lo tuvimos más fácil. Nos explicaron muchas cosas sobre ellos y sobre su pequeño, así que la historia del pez duendecillo salió casi sola. Ahora ya hace muchos días que el personalizado está en su casa y hoy, al redactar el post y volverlo a mirar, seguimos encontrándolo tan bonito como el primer día. Nos gusta taaaanto hacer estas cosas ;)

5.4.13

Vabau a Fang / Vabau en Fang


El dissabte 23 de març vam ser a l'Espai Fang de Girona per presentar el conte de La Girafa Camacurta. En Joanot i la Gal·la, els impulsors de Fang, ens van convidar a "enfangar-nos" i ho vam fer encantats de la vida. Van venir pares, mares, nens, nenes i algun avi. També hi havia en Carles, el nostre amic fotògraf que va fer les fotografies que il·lustren aquest post. I ens acompanyava una girafa gegant que al final de la presentació els nens i nenes van pintar de tots colors.
Vam obrir la cuina literària de Vabau per mostrar com fem contes i sembla que tothom va quedar molt satisfet. Va ser un matí deliciós. Gràcies per ser-hi!
Podeu veure més imatges del show aquí.

El sábado 23 de marzo estuvimos en Espai Fang de Girona para presentar el cuento de La Jirafa Paticorta. Joanot y la Gala, los impulsores de Fang, nos invitaron a "llenarnos de barro" y lo hicimos encantados de la vida. Vinieron papás, mamás, niños, niñas y algún abuelo. También estuvo Carles, nuestro amigo fotógrafo que hizo las fotografías que ilustran este post. Y nos acompañaba una jirafa gigante que al final de la presentación los niños y niñas pintaron de colores. 
Abrimos la cocina literaria de Vabau para mostrar cómo hacemos cuentos y parece que todo el mundo quedó muy satisfecho. Fue una mañana deliciosa. ¡Gracias por estar ahí! 
Podéis ver más imágenes del show aquí.

22.3.13

Maletes-biblioteca / Maletas-biblioteca








El dia que dues maletes antigues van trucar a la porta de Vabau vam pensar que potser ens havia tocat un viatge a la Polinèsia. Però no va ser ben bé així. Ens les va dur l'Albert de fildeferro i ens va deixar una nota dient que a dins hi trobaríem una sorpresa. Què hi pot haver dins d'una maleta? Roba, flors de paper, pastissets de xocolata? Ens picava tan la curiositat que no ens vam poder resistir a obrir-les i la sorpresa ens va deixar amb la boca oberta. Dins de cada una d'elles hi havia una biblioteca!!! Sí, una preciosa biblioteca ambulant amb tres càlids prestatges de fusta. Una idea genial que uneix reciclatge, creativitat i literatura amb un toc vintage. De sobte els contes de Vabau van posar-se en fila índia i s'hi van instal·lar a dins. Girafes, conills i peixos amb cames van estar-se dies ocupant les dues maletes-biblioteca i negant-se rotundament a sortir-ne. Finalment els vam poder desallotjar i ara les maletes les torna a tenir l'Albert. Si us agradaria tenir-ne una, contacteu amb ell a fildeferro@live.com
Albert, gràcies per fer-nos-les descobrir ; )

El día que dos maletas antiguas llamaron a la puerta de Vabau pensamos que quizás nos había tocado un viaje a la Polinesia. Pero no fue exactamente así. Nos las trajo Albert de fildeferro y nos dejó una nota diciendo que dentro encontraríamos una sorpresa. ¿Que puede haber dentro de una maleta? ¿Ropa, flores de papel, pastelitos de chocolate? Nos picaba tanto la curiosidad que no nos pudimos resistir a abrirlas y la sorpresa nos dejó con la boca abierta. ¡Dentro de cada una de ellas había una biblioteca! Sí, una preciosa biblioteca ambulante con tres cálidos estantes de madera. Una idea genial que une reciclaje, creatividad y literatura con un toque vintage. De pronto los cuentos de Vabau se pusieron en fila india y se instalaron dentro. Jirafas, conejos y peces con patas estuvieron días ocupando las dos maletas-biblioteca y negándose rotundamente a salir. Finalmente los pudimos desalojar y ahora las maletas las vuelve a tener Albert. Si os gustaría tener una, contactad con él en fildeferro@live.com 
Albert, gracias por hacernos las descubrir ; )

8.3.13

El conill convidat / El conejo invitado


A Vabau sempre ens ha agradat tenir com a convidats parents llunyans dels animals fenomenals. Fa temps ens va visitar un conill vietnamita i també vam tenir per aquí a un peix xinès que estava emparentat amb els peixos amb cames. Avui us presentem un conill de feltre que ve de Tortellà (Girona). El vam conèixer a la fira de la mel de Crespià. Ell descansava tranquil·lament dins del cistell de llana que veieu a la fotografia. Estava una mica amagat, però el vam veure de seguida i per la seva expressió ens va semblar que podria tenir alguna línia de parentiu amb els Conills Despistats. Així que no vam dubtar-ho ni un moment i el vam adoptar. La seva creadora, la Teresa de La Caseta de Feltre, ens va explicar que tan el conill com tots els follets, nimfes i animals que tenia a la parada els "esculpia" amb llana feltrada d'ovella. Vam trobar-ho meravellós! Ella carda la llana, la tenyeix amb tints naturals i després la feltra per convertir-la en nous éssers. El conill que li vam comprar s'ha convertit en un hoste magnífic i és l'enveja de tots els animals fenomenals perquè va super abrigat i pot jugar per l'hortet sense tenir fred.
Definitivament, si mai per art de màgia ens transformem en ninots ens agradaria ser de feltre.


En Vabau siempre nos ha gustado tener como invitados a parientes lejanos de los animales fenomenales. Hace tiempo nos visitó un conejo vietnamita y también tuvimos por aquí a un pez chino que estaba emparentado con los peces con patas. Hoy os presentamos un conejo de fieltro que viene de Tortellà (Girona). Lo conocimos en la feria de la miel de Crespià. Él descansaba tranquilamente en el cesto de lana que veis en la fotografía. Estaba un poco escondido, pero lo vimos en seguida y por su expresión nos pareció que podría tener alguna línea de parentesco con los Conejos Despistados. Así que no dudamos ni un momento y lo adoptamos. Su creadora, Teresa de La Caseta de Feltre, nos explicó que tanto el conejo como todos los duendes, ninfas y animales que tenía en la parada los "esculpía" con lana feltrada de oveja. ¡Lo encontramos maravilloso! Ella carda la lana, la tiñe con tintes naturales y luego la fieltra para convertirla en nuevos seres. El conejo que le compramos se ha convertido en un huésped magnífico y es la envidia de todos los animales fenomenales porque va súper abrigado y puede jugar por el huerto sin resfiarse. 
Definitivamente, si algún día por arte de magia nos transformamos en muñecos nos gustaría ser de fieltro. 


25.2.13

Un personalitzat envoltat de papallones / Un personalizado rodeado de mariposas


Aquest peix que veieu aquí acompanyat del seu conte personalitzat el vam fer per una nena que ahir va fer un any. La roba del peix pertany al primer vestit que ella va portar després de néixer. Era el conjunt de topets que podeu veure més amunt. Ens va fer molta il·lusió que els seus pares ens el fessin arribar per transformar-lo en peix. Investigant una mica ens vam assabentar que a l'habitació de la nena hi ha unes papallones molt especials i vam decidir que la història i el peix interactuarien d'alguna manera amb aquestes papallones. El peix en porta tres de cosides en un costat i a la història no para d'anar amunt i avall amb un caçapapallones. El regal va agradar molt a tota la family : ) És tan gratificant fer projectes com aquest!

Este pez que veis aquí acompañado de su cuento personalizado lo hicimos para una niña que ayer cumplió un año. La ropa del pez pertenece al primer vestido que ella llevó después de nacer. Era el conjunto de topitos que podéis ver más arriba. Nos hizo mucha ilusión que sus padres nos lo hicieran llegar para transformarlo en pez. Investigando un poco nos enteramos que en la habitación de la niña hay unas mariposas muy especiales y decidimos que la historia y el pez interactuarían de alguna manera con estas mariposas. El pez lleva tres de cosidas en un costado y en la historia no para de ir arriba y abajo con un cazamariposas. El regalo gustó mucho a toda la family :) ¡Es tan gratificante hacer proyectos como éste!

18.2.13

Vabau a Òdena / Vabau en Òdena

Fa uns quants diumenges vam ser a la primera EcoFira d'Òdena. Com sempre que marxem de fira, els animals fenomenals s'ho van passar d'allò més bé i nosaltres vam estar encantats de presentar-los a tothom qui s'aturava a conèixer-los. Ens quedem, però, amb tres paradistes que teníem a prop i que ens van agradar molt: una era una noia que es deia Neus i feia vestits per a nens i nenes amb uns estampats xulíssims, ara no trobem la seva targeta i no li podem posar link però la tenim present, que també compta. L'altra era la Mercè, una noia que venia sabó de roba fer per ella a casa seva. N'hi vam comprar una bossa i mai més tornarem a fer servir detergents industrials, amb el seu sabó natural la roba queda suau i feliç. I la tercera era una noia simpatiquíssima que tenia una parada de mobles de fusta ecològica amb el seu company, en Joan Clop. Hi tenien uns bressols molt bonics i una taula modular que no descartem adoptar algun dia. Va ser un matí d'aquells que no saps què et depararan i que quan els vius estàs content de tot el que t'aporten.
Hace algunos domingos estuvimos en la primera EcoFira d'Òdena. Como siempre que nos vamos de feria, los animales fenomenales lo pasaron en grande y nosotros estuvimos encantados de presentarlos a tod@s los que se paraban a conocerlos. Nos quedamos, sin embargo, con tres paradistas que teníamos cerca y que nos gustaron mucho: una era una chica que se llamaba Neus y hacía vestidos para niños y niñas con unos estampados chulísimos, ahora no encontramos su tarjeta y no le podemos poner ningún link pero la tenemos presente, que también cuenta. La otra era Mercè, una chica que vendía jabón para la ropa hecho por ella en su casa. Le compramos una bolsa y nunca más volveremos a usar detergentes industriales, con su jabón natural la ropa queda suave y feliz. Y la tercera era una chica simpatiquísima que tenía una parada de muebles de madera ecológica con su compañero, Joan Clop. Tenían unos cunas muy bonitas y una mesa modular que no descartamos adoptar algún día. Fue una mañana de aquellas que no sabes qué te depararán y que cuando las vives estás contento de todo lo que te aportan.