Una bona collita / Una buena cosecha

Tenir un hortet té coses divertides, perquè mai saps què en pots collir. Un dia ens hi va créixer una flor de cartró que va atraure a milers de papallones de paper. Un altre dia hi va sortir una planta de mitjons de colors que ens van servir per protegir les cames del peixos durant l’hivern. I avui, quan hem anat a collir les pastanagues hem descobert el primer exemplar del nou conte!!! Treia el cap enmig de l’hort, ben taronja i maduret. L’hem collit amb delicadesa, li hem espolsat la terra i hem vist que es titula “El conill despistat, una història que porta cua”. Quina emoció! Fullejant-lo hem vist que ha quedat preciós. O sigui, que ja el tenim aquí!!! Ara només falta que en vagin sortint més (l’hort està ple de bultets taronges). Els collirem, els posarem dins la xarxa, els hi assignarem un conill de companyia i els farem volar.

Tener un huerto tiene cosas divertidas, porque nunca sabes qué puedes recoger. Un día nos creció una flor de cartón que atrajo a miles de mariposas de papel. Otro día salió una planta de calcetines de colores que nos sirvieron para proteger las patas de los peces durante el invierno. Y hoy, cuando hemos ido a recoger las zanahorias hemos descubierto el primer ejemplar del nuevo cuento! Asomaba en medio del huerto, naranja y madurito. Lo hemos recogido con delicadeza, le hemos sacudido la tierra y hemos visto que se titula "El conejo despistado, una historia que trae cola". ¡Qué emoción! Hojeándolo hemos visto que ha quedado precioso. O sea, que ya lo tenemos aquí!!! Ahora sólo falta que vayan saliendo más (el huerto está lleno de bultitos naranjas). Los cogeremos, los pondremos dentro de la red, les asignaremos un conejo de compañía y los haremos volar.

Nosaltres hi vam ser! / ¡Nosotros estuvimos!

Dissabte tot passejant ens vam apropar al CCCB per viure l'experiència NANO en primera persona. Com que ja som grandets no vam poder participar en les activitats, però les vam poder contemplar i ens van agradar molt totes. Per les cares somrients del nens i nenes que eren allà diríem que a ells també. La veritat és que nosaltres vam entrar contents i vam sortir entusiasmats. Motiu? Vam poder veure com alguns nens llegien els nostres contes en el Laboratori d'Històries i ens va fer molta ilu veure que Vabau, "editorial formiga", sortia en el cartell de col·laboradors junt amb "editorials elefant". Si us hi fixeu veureu que fins i tot sortim abans que Nintendo i Hewlett-Packard, qüestió de categories...
El sábado nos acercamos al CCCB para vivir la experiencia NANO en primera persona. Como ya somos mayorcitos no pudimos participar en las actividades, pero las pudimos contemplar y nos gustaron mucho todas. Por las caras sonrientes de los niños y niñas que estaban allí diríamos que a ellos también. La verdad es que nosotros entramos contentos y salimos entusiasmados. ¿Motivo? Pudimos ver como algunos niños leían nuestros cuentos en el Laboratorio de Historias y nos hizo mucha ilusión ver que Vabau, "editorial hormiga", salía en el cartel de colaboradores junto con “editoriales elefante". Si os fijáis veréis que incluso salimos antes de que Nintendo y Hewlett-Packard, cuestión de categorías...

El conill ja dorm tranquil / El conejo ya duerme tranquilo

Dorm com un liró perquè ha perdut el despertador i no pensa fer ni el més mínim esforç per trobar-lo, perquè somia amb un camp plè de pastanagues gegants que ballen sacsejant les fulles, perquè amb aquestes orelles tan grans sent com canten les sirenes, perquè sap que aviat començarà a voltar sol per aquests boscos de llibres, lletres i papers, i perquè el seu conte ja està dibuixat i ha quedat re-que-te-maquíssim!!!

Duerme como un tronco porque ha perdido el despertador y no piensa hacer ni el más mínimo esfuerzo por encontrarlo, porque sueña con un campo lleno de zanahorias gigantes que bailan sacudiendo las hojas, porque con esas orejas tan grandes oye como cantan las sirenas, porque sabe que pronto empezará a dar vueltas solo por estos bosques de libros, letras y papeles, y porque su cuento ya está dibujado y ha quedado re-que-te-precioso!!!

Nano

Teniu plans per aquest cap de setmana? Doncs us recomanem canviar-los. El super pla per aquest dissabte i diumenge es diu NANO i passa al Centre de Cultura Contemporània de BCN.
NANO és la programació familiar del CCCB destinada als nens i a les seves famílies que s’estrena aquest cap de setmana. NANO apropa temes decisius del món actual als nens i nenes d’avui mitjançant tallers, jocs, projeccions, teatre, concerts…
Al món NANO, el què és petit es fa gran i el què és gran també és petit.
Hi trobareu bicicletes, tàndems i tricicles, un jardí d’instruments estranys, un hort d’enciams, un videozoo d’animals, una màquina de fer pel·lícules, concerts de sons sorprenents, un laboratori d’històries on Vabau també hi serà present i moltes més coses que podeu descobrir vosaltres mateixos al blog de NANO.
Hi anireu? Nosaltres sí!

Tenéis planes para este fin de semana? Pues os recomendamos cambiarlos. El super plan para este sábado y domingo se llama NANO y está en el Centre de Cultura Contemporània BCN.
NANO es la programación familiar del CCCB destinada a los niños y a sus familias que se estrena este fin de semana. NANO acerca temas decisivos del mundo actual a los niños y niñas de hoy mediante talleres, juegos, proyecciones, teatro, conciertos ...
En el mundo NANO, lo que es pequeño se hace grande y lo que es grande también es pequeño.
Encontraréis bicicletas, tándems y triciclos, un jardín de instrumentos extraños, un huerto de lechugas, un videozoo de animales, una máquina de hacer películas, conciertos de sonidos sorprendentes, un laboratorio de historias donde Vabau también estará presente y muchas más cosas que podéis descubrir vosotros mismos en el blog de NANO.
¿Iréis? Nosotros sí!

Quina colla! / ¡Vaya pandilla!

Després d’unes setmanes convivint amb ells, ens veiem capaços d’afirmar que ja coneixem bé als conills. Us podem dir que al matí tenen molta son, que els hi agrada menjar amb estovalles de topets i que quan estan pensatius es cargolen els bigotis. Però tot això és poc rellevant… perquè hem descobert tres secrets que els fan diferents de tots els altres conills del món conillaire:
1) Són arxi-mega-ultra-despistats: obrim la nevera i n’hi trobem un, entrem al bany i un s’amaga darrera el sabó o enmig d’una pila de roba n’hi ha un d’adormit.
2) Només tenen una orella, potser per això quan els cridem moltes vegades no ens senten o quan els hi posem música no segueixen bé el ritme.
3) Tots porten la cua lligada i no sabem per què. Potser es tracta d’una moda o potser és un tema de seguretat per no perdre-la. Qui sap...
La veritat és que ha sigut molt fàcil inspirar-nos en ells per escriure el conte que ben aviat coneixereu.

Después de unas semanas conviviendo con ellos, nos vemos capaces de afirmar que ya conocemos bien a los conejos. Os podemos decir que por la mañana tienen mucho sueño, que les gusta comer con mantel de topos y que cuando están pensativos se enredan los bigotes. Pero todo eso es poco relevante... porque hemos descubierto tres secretos que los hacen diferentes a todos los otros conejos del mundo conejil:
1) Son archi-mega-ultra-despistados: abrimos la nevera y encontramos a uno, entramos en el baño y se esconden detrás del jabón o en medio de un montón de ropa hay uno durmiendo.
2) Sólo tienen una oreja, quizá por eso cuando los llamamos muchas veces no nos oyen o cuando les ponemos música no siguen bien el ritmo.
3) Todos llevan la cola atada y no sabemos por qué. Quizá se trate de una moda o quizás es un tema de seguridad para no perderla. Quién sabe...
La verdad es que ha sido muy fácil inspirarnos en ellos para escribir el cuento que muy pronto conoceréis.

Gairebé el tenim! / ¡Casi lo tenemos!

Aquest cap de setmana llarg ens ha anat de perles per poder acabar de pulir el conte. A hores d'ara podem dir que ja el tenim quasi llest i estem molt contents!!!
Conviure amb els conills ens ha fet adonar que són més despistats del què semblen, i ens fem un tip de riure cada vegada que s'obliden les claus de casa, les ulleres de sol o la pastanaga de berenar. Parlant de pastanagues, hem de reconèixer que ens hem aficionat a menjar-ne i cada dia estem una mica més morenos. Ara només falta que ens creixin les dents i semblarem conills autèntics. Jajaja!

Este fin de semana largo nos ha ido de perlas para acabar de pulir el cuento. A estas alturas podemos decir que ya lo tenemos casi listo y estamos contentísimos!
Convivir con los conejos nos ha hecho dar cuenta de que son más despistados de lo que parecen, y nos hacemos un hartón de reír cada vez que se olvidan las llaves de casa, las gafas de sol o la zanahoria de la merienda. Hablando de zanahorias, debemos reconocer que nos hemos aficionado a comerlas y cada día estamos un poco más morenos. Ahora sólo falta que nos crezcan los dientes y pareceremos auténticos conejos. Jajaja!

Imagina que imagines

Fa dies que dormim poc, mengem ràpid i no voltem gaire. Estem tancats a casa creant la història dels conills. Ens ha sortit molt fum del cap i hem socarrimat una mica el sostre, però ara ja ho tenim controlat i ens està quedant un conte fantàstic. En breu us el presentarem...

Hace días que dormimos poco, comemos rápido y no paseamos mucho. Estamos encerrados en casa creando la historia de los conejos. Nos ha salido mucho humo de la cabeza y hemos chamuscado un poco el techo, pero ahora ya lo tenemos controlado y nos está quedando un cuento fantástico. En breve os lo presentaremos...

Els peixos i l'aranya / Los peces y la araña

Els peixos Vabau són amics de l'aranya que penja d'una de les parets de la Lliberia L'Aranya de Cerdanyola del Vallès. I aviat els conills els hi faran companyia, quina zoo que hi haurà!
La Lliberia L'Aranya és molt especial i una mica màgica, perquè de cop i volta ha fet “plof!” i ha crescut. Si hi aneu (Carrer Santa Anna, 1 de Cerdanyola),veureu que és més gran que fa un temps, les llibreries màgiques ja les fan aquestes coses... ara incorpora una zona de lectura i un espai dedicat als contes infantils on els nostres peixos es troben com peix a l’aigua.
Avui la Olivia i companyia celebraren aquest creixement. Desitgem que els hi vagi molt i molt bé!

Los peces Vabau son amigos de la araña que cuelga de una de las paredes de la Llibrería l’Aranya de Cerdanyola del Vallès. Y pronto los conejos les harán compañía, ¡vaya zoo tendrán!
La Llibrería l’Aranya es muy especial y un poco mágica, porque de repente ha hecho "plof!" y ha crecido. Si vais (Calle Santa Anna, 1 de Cerdanyola), veréis que es más grande que hace un tiempo, las librerías mágicas ya las hacen estas cosas... ahora incorpora una zona de lectura y un espacio dedicado a los cuentos infantiles donde nuestros peces se sienten como pez en el agua.
Hoy Olivia y compañía celebraron este crecimiento. ¡Deseamos que les vaya muy, muy bien!

És un conill! / ¡Es un conejo!

Avui, després de molt buscar l’hem trobat!!! S’havia perdut dins d’una capsa de cartró i al vespre, quan sortia a fer un tomb, l’hem enxampat de plè. Primer li hem vist la orella (perquè només en té una), després la cara i al final l’hem fotografiat de cap a peus i hem detectat que porta la cua lligada, no sabem pas per què... Com podeu veure, és un conill preciós, i quan el conegueu sabreu que és moooolt despistat, perquè un conill normal sap que no li pertoca sortir de cap ou, però ell és especial. I el que encara és més especial és que de dins de la caixa han sortit més orelles, això ens fa pensar que debem tenir la casa plena de conills. Acabarem de buscar-los i us els presentarem. Oi que semblen simpàtics?

Hoy, después de mucho buscar, ¡lo hemos encontrado! Se había perdido dentro de una caja de cartón y por la noche, cuando salía a dar una vuelta, lo hemos pillado de lleno. Primero le hemos visto la oreja (porque sólo tiene una), luego la cara y al final le hemos fotografiado de pies a cabeza y hemos detectado que lleva la cola atada, no sabemos por qué... Como podéis ver, es un conejo precioso, y cuando lo conozcáis sabréis que es muuuuy despistado porque un conejo normal sabe que no le corresponde salir de ningún huevo, pero él es especial. Y lo que resulta aún más especial es que de dentro de la caja han salido más orejas, eso nos hace pensar que debemos tener la casa llena de conejos. Acabaremos de buscarlos y os los presentaremos. ¿Verdad que parecen simpáticos?

Dibuixos fets al Pati /Dibujos hechos en el Pati

Dissabte vam ser a Pati de Llibres i després d'explicar als nens i no tant nens què fem i com ho fem, vam demanar als més petits que ens ajudéssin a dibuixar un animal fenomenal. Van sortir coses mooooolt interessants com les que pengem aquí. Gràcies a tots els artistes per compartir aquella estona amb nosaltres! I gràcies a les amigues del Pati per obrir-nos les portes del seu espai de coixins de colors i portes màgiques!

El sábado estuvimos en Pati de Llibres y después de explicar a los niños y no tan niños qué hacemos y cómo lo hacemos, pedimos a los más pequeños que nos ayudasen a dibujar un animal fenomenal. Salieron cosas muuuuuuy interesantes como las que colgamos aquí. ¡Gracias a todos los artistas por compartir aquellos momentos con nosotros! ¡Y gracias a las amigas del Pati por abrirnos las puertas de su espacio de cojines de colores y puertas mágicas!

L’animal corre sol / El animal corre solo

Tard o d'hora havia de passar. I aquesta tarda, finalment, ha passat. Però casualment nosaltres no hi erem i l’ou s’ha obert, l’animal ha sortit i ara no sabem on és… De totes maneres no pot ser gaire lluny i aviat el trobarem. Com que havíem deixat l’ou sota la Màquina de les Meravelles suposem que l’escalfor el deu haver fet madurar més depressa i per això el naixement ens ha agafat desprevinguts. Per la ubicació de la closca podem deduir que: l’animal no és un poll perquè no hi ha plomes enlloc, i salta molt bé perquè la taula és alta. D’un ou Vabau en pot sortir qualsevol espècie…

Tarde o temprano tenía que pasar. Y esta tarde, finalmente, ha pasado. Pero casualmente nosotros no estábamos y el huevo se ha abierto, el animal ha salido y ahora no sabemos dónde está... De todas formas no puede estar muy lejos y pronto lo encontraremos. Como habíamos dejado el huevo bajo la Máquina de las Maravillas suponemos que el calor lo habrá hecho madurar más rápido y por eso el nacimiento nos ha cogido desprevenidos. Por la ubicación de la cáscara podemos deducir que: el animal no es un pollo porque no hay plumas en ninguna parte, y salta muy bien porque la mesa es alta. De un huevo Vabau puede salir cualquier especie...

Els peixos surten al Pati! / ¡Los peces salen al Patio!

Fa temps us vam parlar de Pati de Llibres, una llibreria infantil molt especial que hi ha a Sant Cugat. Els peixos hi van arribar tot xino-xano a la primavera i s’hi van trobar molt bé. Tant, que cada vegada que ens enviaven una postal o ens trucaven per telèfon ens deien que anéssim a conèixer els nens, nenes, pares i mares que es passegen per allà tot sovint. La veritat és que ens venia molt de gust i finalment aquest dissabte dia 19 hi anirem! Els hi explicarem d’on surten els peixos amb cames, com els fem i per què. Després, convidarem als més petits a dibuixar un animal fenomenal. Segur que surten coses precioses!
Pati de Llibres és al carrer Xerric, 22 de Sant Cugat. Des d’aquí podeu entrar a la seva web. Serem allà a les 12:00h. Esteu tots convidats!

Hace tiempo os hablamos de Pati de Llibres, una librería infantil muy especial que hay en Sant Cugat. Los peces llegaron allí en primavera y se encontraron muy a gusto. Tanto, que cada vez que nos enviaban una postal o nos llamaban por teléfono nos decían que fuéramos a conocer a los niños, niñas, padres y madres que se pasean por allí a menudo. La verdad es que nos apetecía mucho y finalmente ¡el sábado día 19 iremos! Les explicaremos de donde salen los peces con patas, cómo los hacemos y por qué. Después, invitaremos a los más pequeños a dibujar un animal fenomenal. ¡Seguro que salen cosas preciosas!
Pati de Llibres está en la calle Xerric, 22 de Sant Cugat. Desde aquí podéis entrar en su web. Estaremos allí a las 12:00h. ¡Estáis todos invitados!

Finalistes als Premis Blocs Catalunya!!!

Avui estem especialment contents ;)
Hem estat seleccionats com un dels 10 blocs finalistes en els Premis Blocs Catalunya dins de la categoria de Blocs Corporatius. Passi el que passi amb el veredicte final, ens donem per molt satisfets! Hi ha hagut 600 participants i 20.000 vots. Gràcies a tots els que amb el "click" del vostre vot ens heu ajudat a arribar fins aquí. Fer peixos i contes i tenir un bloc és un enrenou sumament gratificant.

Hoy estamos especialmente contentos;)
Hemos sido seleccionados como uno de los 10 blogs finalistas en los Premios Blogs Catalunya dentro de la categoría de Blogs Corporativos. Pase lo que pase con el veredicto final, ¡nos damos por súper satisfechos! Ha habido 600 participantes y 20.000 votos. Gracias a todos los que con el "click" de vuestro voto nos habéis ayudado a llegar hasta aquí. Hacer peces y cuentos y tener un blog es un lío sumamente gratificante.

Què serà, serà?

S'acosten sorpreses... / Se acercan sorpresas...

A la vida s’acosta la tardor, s’acosta la tornada a l’escola, s’acosta el fred que fa pessigolles al nas i llisca sobre les orelles fent patinatge. A Vabau, a més, s'acosta una sorpresa que ens alegrarà els dies i ens endolcirà les nits. És un nou animal fenomenal que fa temps que incubem en un niu fet amb cotó fluix que vam trobar sobre la branca d’una tomaquera de l’hort. Encara no sabem quin animal deu ser... però segur que ha de ser maquíssim, perquè quan estem molt callats sentim com de dins del niu en surt una melodia dolça i molt suau que s’escampa per la casa tot fent la pirueta.

PD. Els peixos l’esperen amb candaletes! (Esperem que segueixin així, perquè amb tant temps com a fills únics, ens fa una mica de por que ens agafin gelos.)

En la vida se acerca el otoño, se acerca la vuelta al colegio, se acerca el frío que hace cosquillas en la nariz y se desliza sobre las orejas haciendo patinaje. En Vabau, además, se acerca una sorpresa que nos alegrará los días y nos endulzará las noches. Es un nuevo animal fenomenal que hace tiempo que incubamos en un nido hecho con algodón que encontramos sobre la rama de una tomatera del huerto. Todavía no sabemos qué animal debe ser... pero seguro que será precioso, porque cuando estamos muy callados oímos como de dentro del nido sale una melodía dulce y muy suave que se esparce por la casa haciendo la pirueta.

PD. ¡Los peces lo esperan emocionados! (Esperemos que sigan así, porque con tanto tiempo como hijos únicos, nos da un poco de miedo que cojan celos.)

Pàgina a pàgina

Els peixos amb cames cada dia llegeixen la premsa i, encara que nosaltres hem estat de vacances uns dies, ells han seguit al peu del canó vigilant i controlant tot el que passava al seu voltant. Gràcies a les seves dots de bons observadors, ara us podem informar que aquest estiu hem tingut la sort d’aparèixer citats en dues publicacions:el diari El Periódico de Catalunya i la revista de tendències Lux 360.
A El Periódico hi vam sortir el 23 de Juliol (pg. 66) dins l’apartat Petita Llibreria. I a Lux hi vam aparèixer en el número 14 (pg. 92) en l’apartat Speaker’s Corner. Gràcies als autors de les dues ressenyes per pensar amb nosaltres! És gratificant pensar que amb una imatge i algunes línies hem arribat a nova gent. La comunicació és meravellosa!

Los peces con patas cada día leen la prensa y, aunque nosotros hemos estado de vacaciones unos días, ellos han seguido al pie del cañón vigilando y controlando todo lo que pasaba a su alrededor. Gracias a sus dotes de buenos observadores, ahora os podemos informar que este verano hemos tenido la suerte de aparecer citados en dos publicaciones: el periódico El Periódico de Catalunya y la revista de tendencias Lux 360.
En El Periódico salimos el 23 de Julio (pg. 66) dentro del apartado Pequeña Librería. Y en Lux aparecimos en el número 14 (pg. 92) en el apartado Speaker's Corner. ¡Gracias a los autores de las dos reseñas por pensar con nosotros! Es gratificante pensar que con una imagen y algunas líneas hemos llegado a gente nueva. ¡La comunicación es maravillosa!

Dijous a Olokuti

Us imagineu una botiga de comerç just amb un preciós jardí al mig de Gràcia (Bcn)? Nosaltres i els peixos la vam descobrir abans de l’estiu i ens hi vam sentir tan bé que vam decidir que hi havíem de tornar.
La botiga es diu Olokuti i dins s’hi poden trobar tot tipus de productes originals, diferents i amb interior. Quan diem amb interior no ens referim a caixes i altres recipients que serveixen per guardar coses, sinó que es tracta de productes que darrera incorporen uns valors socials, mediambientals i de responsabilitat envers el que ens envolta.
Vabau serà allà el dijous a les 18:30 per explicar com donem forma als nostres estimats peixos amb cames. Si voleu venir, ja ho sabeu!

¿Os imagináis una tienda de comercio justo con un precioso jardín en medio de Gràcia (Bcn)? Nosotros y los peces la descubrimos antes del verano y nos sentimos tan bien que decidimos que teníamos que volver.
La tienda se llama Olokuti y dentro se pueden encontrar todo tipo de productos originales, diferentes y con interior. Cuando decimos con interior no nos referimos a cajas y otros recipientes que sirven para guardar cosas, sino que se trata de productos que detrás incorporan unos valores sociales, medioambientales y de responsabilidad hacia lo que nos rodea.
Vabau estaré allí el jueves a las 18:30 para explicar cómo damos forma a nuestros queridos peces con patas. ¡Si os apetece venir, ya lo sabéis!

La rentrée (poema IV)

Últim dia de vacacions
d’amanides i melons
aviat tots menjarem torrons
i canviarem bolsos per sarrons.
Estic a punt de plorar,
no sé si ho podré suportar.
Això de tornar a començar
no em deixa ni respirar.
Instal·lar-me en la rutina
em flagel·la la retina,
m’oprimeix una pressió
quan sento el despertador.
Sort que ben aviat
hi haurà una novetat:
un altre animal
eixerit i fenomenal
ens vindrà a visitar
i la família creixerà.
Ben mirat no es tan dolent
fer de cop un pensament,
posar-se a treballar
i tornar a començar.

Feliç tornada a tota la contrada!

(Víctor, el peix poeta)

El peix estrella / El pez estrella

Fa poc vam crear aquest peix personalitzat per una nena que és una artista i, com no podia ser d'una altra manera, el peix també ens va sortir actor. Canta, balla, fa teatre i té una fotogènia increïble. Aquí el podeu veure amb un vestit hippie tipus "flower power".

Hace poco creamos este pez personalizado para una niña que es una artista y, como no podía ser de otra manera, el pez también nos salió actor. Canta, baila, hace teatro y tiene una fotogenia increíble. Aquí lo podéis ver con un vestido hippie tipo "flower power".

La silla (poema III)

En la silla
hay Nocilla.
Pobre silla,
tan sencilla.
Está manchada
y enfadada,
cuando sepa
quién ha osado
ser el trepa
que la ha manchado
le dará tal patada
que a su lado no será nada
la terrible coz
de un caballo veloz.
Sus cuatro patas
bien entrenadas
hacen más daño
que morder un peldaño.
Y por si eso fuera poco,
(avisado está todo loco)
garantiza mal sentar
a aquel que la quiera usar.
¡A ella no se la mancha!
¡Y quién lo haga tendrá revancha!
En la silla
ya no hay Nocilla.
Pobre silla
tan sencilla.

(Víctor, el peix poeta)

Jornada de portes obertes / Jornada de puertas abiertas

Aparca la barca (poema II)

La barca no s’aparca,
hauré de canviar de marca.
Massa transit a tot arreu,
al final aniré a peu.
Gasolina a un preu extrem,
sort que la barca va amb rem!
Allà hi veig un foradet
miro si hi entro de dret.
Quan ja la tinc aparcada
noto la barca espantada.
Sola al mig del carrer
no sap gaire que ha de fer.
Barca meva del meu cor,
saps que ets com un tresor,
però aquí t’haig de deixar
si vull anar a treballar.
No et moguis que ja torno
i et portaré un adrono,
un tiquet et posaré
per demostrar que em porto bé.
Encara que no siguis un cotxe
t’haig de posar el rellotge,
que aquí paga tothom
sigui home, dona o gnom.
I si ve el de la grua
li dius que giri cua
que sóc un barquer honrat
encara que visqui a ciutat.

Víctor (el peix poeta)

The Champions!

L’equip Garmin acaba de guanyar la Copa del Rei de Vela 09. Estem super contents per tots ells perquè s’ho han currat molt i molt. Aquest post és doncs un homenatge als seus tripulants, a en Cuco, nostre home infiltrat, i al peix “Super Shark” (alias Garmin) que també hi ha participat com un més.

Perquè les il·lusions creixin s’han de regar cada dia amb aigua de pluja i no perdre mai l’esperança que amb constància i optimisme al final acabaran florint. L’equip Garmin les ha regat ben regades i n’ha sortit triomfador. Per tercer any consecutiu aquesta colla de regatistes-artistes-optimistes han tornat a emportar-se la Copa del Rei en la categoria RI. Es veu que són amics dels vents i que quan estan tots junts les veles s’inflen d’emoció.
Gràcies Cuco per cuidar el peix! Que bons que som!

El equipo Garmin acaba de ganar la Copa del Rey de Vela 09. Estamos super contentos por todos ellos porque se lo han currado muy mucho. Este post es un homenaje a sus tripulantes, a Cuco, nuestro hombre infiltrado, y al pez "Super Shark" (alias Garmin) que también ha participado como uno más.

Para que las ilusiones crezcan deben regarse cada día con agua de lluvia y no perder nunca la esperanza de que con constancia y optimismo al final acabarán floreciendo. El equipo Garmin las ha regado bien regadas y ha salido triunfador. Por tercer año consecutivo este grupo de regatistas-artistas-optimistas han vuelto a llevarse la Copa del Rey en categoría RI. Se ve que son amigos de los vientos y que cuando están todos juntos las velas se hinchan de emoción.
¡Gracias Cuco por cuidar del pez! ¡Qué buenos que somos!

Garmin avança!

Els nostres amics de l'equip Garmin de vela (amb el peix "Super Shark" inclòs) estan cada dia més ben classificats. Ahir ja anaven segons i sembla que la cosa rutlla. Us desitgem el millor vent possible! Records al peix i molts ànims!

Nuestros amigos del equipo Garmin de vela (con el pez "Super Shark" incluido) estan cada día mejor clasificados. Ayer ya iban segundos y parce que la cosa marcha bien. ¡Os deseamos el mejor viento posible! ¡Recuerdos al pez y mucho ánimo!

La paella (poema I)

Plena d’oli ben roent
la paella va coent.
Cansalada,
quatre cigrons
i un grapat de bons llardons.
Xup-xup, xup-xup!
De cop la paella escup
i llença un cigró
sota del congelador.
Entre esquitxada i esquitxada
va expulsant la cansalada.
I cada cop que pot,
tira llardons a dins d’un got.
La paella està cremada!
La pobre se sent enganyada!
Una paella vegetariana
no pot passar-se la setmana
coent cuina casolana.
Botifarres i llardons
li acaben els torrons.
Paelleta boniqueta,
no paris de fer xup-xup
i omple la cuina de suc.
Aviat se’n cansaran
i segur que et llençaran.
Amb una mica de sort
aniràs a parar a l’hort
i envoltada de verdura
viuràs feliç i segura.

(Víctor, el peix poeta)